Cia Pepa Plana

Pepa Plana, actriu i pallassa catalana, és l’ànima i directora artística de la companyia que porta el seu nom. La Cia. Pepa Plana és un referent nacional en el gènere per la qualitat dels seus espectacles i per la seva contribució en la visualització de les pallasses, destacant com una de les figures europees.

Pepa Plana prové del món de la interpretació, llicenciada al Institut del Teatre de Barcelona l’any 1989, que després dels seus primers passos va fundar la companyia Preterit Perfecte amb la que varen crear i girar tres espectacles. I no va ser fins al 1998 que va donar el pas definitiu a crear la seva pròpia companyia amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensats per a un públic adult i es així com ha estrenat i girat dotze espectacles.  “De Pe a Pa” (1998), “Giulietta” (2000), “Hatzàrdia” (2004), “L’atzar” (2004), “Penèlope” (2010). Amb “Èxode”(2011), per primer cop comparteix escena amb dos altres reconeguts pallassos, Joan Montanyès ‘Monti’ i Joan Valentí ‘Nan’. 

Durant el 2012 i 2013, inicià una nova etapa de la mà del Cirque du Soleil, amb la creació i gira del espectacle “Amaluna” de la prestigiosa companyia Quebequesa.

Després continua amb “Despistats” (2014), “Paradís Pintat” (2016), “Suite” (2017), “Veus que no veus” (2018) on per primer cop formen un duo de pallasses i “Si tu te’n vas” (2022) que ja és un trio.

Molts dels seus espectacles han girat també per Europa i Amèrica Llatina amb assiduïtat.

Juntament amb el reconeixement del públic ha estat guardonada amb nombrosos premis, on destacaríem el Premi Nacional de Cultura 2014 atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Tot això ha fet que Pepa Plana sigui la pallassa catalana més reconeguda i que el seu camí hagi servit per obrir un nou mercat en el panorama teatral de l’estat, i que cada nou projecte s’esperi amb expectació.

Pepa Plana és també la directora artística del Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, absolut referent del gènere.

Veus que no veus

A partir dels anomenats números clàssics, ja va sent hora que algú hi posi la versió  en femení. Com canvien i quin significat agafen quan…
+ info

Si tu te’n vas

Una finestra, una llum. Una altra finestra, un quotidià. Una altra finestra, un edifici on tres dones ens parlen d’un no poder parar. Tot s’ensorra,…
+ info